DE LES MACROURBANITZACIONS A LA MORATÒRIA URBANÍSTICA

És per tots conegut que el nostre país –i tota la costa mediterrània en general– ha experimentat en els darrers anys un augment més que considerable en els índexs de desenvolupament urbanístic. Pocs són els ajuntaments costaners (i no només els costaners) que no han revisat en els darrers anys el Pla General d’Ordenació Urbana, i això, si no han aprovat, directament, un Pla d’Actuació Integrada que multiplica per dos o per tres el nombre d’habitants inicial de la població.No és estrany que la sensació dominant en qui repara en tot aquest afer siga que la necessitat de compra de primera vivenda i l’adquisició d’habitatge com a sistema d’inversió (legal i comprensible, atesos els baixos interessos) han activat sobremanera el sector econòmic de la construcció, que ha viscut un boom que l’ha situat com a motor de l’economia i font de creació de llocs de treball. Això explica que haja comptat amb el beneplàcit de les autoritats, que n’han facilitat l’adquisició de la matèria prima (el territori) per a aquestes activitats. Encara que poden haver moltes més raons que ho expliquen, és clar... El presumpte enriquiment il·lícit de molts polítics i afins n’és una altra ben evident que reapareix diàriament a mesura que emergeix a la llum un mapa de suposada corrupció urbanística que recorre ja tot el país, el coneixement del qual s’accelera significativament a mesura que s’acosten les eleccions.Sembla, doncs, que els darrers anys hem viscut un model de política urbanística caracteritzada per facilitar l’activitat del sector de la construcció sense vetllar escrupolosament pel respecte al territori. En altres paraules: que els constructors han tingut màniga ampla per a nadar entre les escletxes d’una llei excessivament generosa. La cosa, de moment, sembla que es mantindrà, tot tractant d’evitar estridències innecessàries, durant els mesos vinents, immersos com estem ja més en un període preelectoral que en un de plena activitat parlamentària. O, si voleu, d’activitat parlamentària d’enfrontament electoral.La solució, per tant, la tindrem després de les eleccions, una vegada constituït el nou parlament autonòmic. Mentrestant, i per a anar fent boca, el Bloc Nacionalista Valencià i Esquerra Unida del País Valencià han animat la situació política, prou apagada el mes de desembre, amb un pacte electoral, que pot comportar un canvi polític d’ací uns mesos i que s’acompanya d’un document programàtic, titulat Compromís pel País Valencià, en què es comprometen, en cas que governen en un futur la Generalitat Valenciana, a establir una moratòria urbanística. Ignore les possibilitats d’aplicació d’aquesta fórmula, per més atractiva que semble. I una cosa més: estaria d’acord el Partit Socialista del País Valencià (indispensable a l’hora de conformar un possible govern progressista) amb la moratòria?